“És l’últim tren per sortir de la crisi econòmica que pateix l’Anoia”
D-Hub Òdena
En General Fecha febrero 15, 2021
Des del D-hub Òdena hem engegat una sèrie d’entrevistes amb agents econòmics de l’Anoia i experts de diferents àrees per valorar la situació que viu la nostra comarca i exposar idees de debat que generin una reflexió. En aquest cas, parlem amb Ramon Felip, president de Polígons dels Plans.
Quina és la situació econòmica que viu l’Anoia?
És llastimosament lamentable perquè liderem dades nefastes. Això ens preocupa molt perquè hi ha un atur molt important que, sumat a la pandèmia, encara s’agreuja més i es produeixen tancaments, fet que dibuixa una situació que no es pot tolerar de cap manera.
La crisi de la comarca ve de lluny…
Quan teníem les referències tèxtils, érem una indústria potentíssima que generava treball per a molt personal, però en el seu dia la tendència va canviar i no vam saber donar aquest tomb i enfocar-nos cap a on anaven els nous temps. No ho vam saber aprofitar.
Què necessita la Conca per sortir d’aquesta crisi?
Demanem que hi hagi activitat, que flueixin les oportunitats. Fins el 2019, el Financial Times deia que Catalunya era el millor lloc del sud d’Europa per invertir, i nosaltres volem rebre ofertes de gent que vulgui apostar pel nostre territori. Hem de seguir per aquest camí per poder canviar el tarannà que estem patint.
Quin paper podria jugar el desenvolupament del D-Hub Òdena?
No faria altra cosa que enriquir i aportar llocs de treball. El D-hub pot ser l’últim tren per donar un tomb a aquesta situació. Estic convençut que tindria una influència molt positiva cap a la comarca perquè tot plegat evoluciona molt de pressa i estem en un moment d’indústria 4.0, de digitalització… o ens hi apuntem o després no hi haurà manera de rectificar.
Aportaria uns llocs de treball de qualitat.
És que el talent ens marxa perquè no hi ha la suficient oferta com perquè es quedi, amb això hem perdut molta força. Un centre de dades com aquest evitaria una fuga de talent perquè, a més, generaria possibilitats a l’entorn, ajudaria a que es creessin altres empreses i tot plegat permetria sortir de la situació que ara patim.
Un projecte d’aquestes dimensions necessitaria una infraestructura amb la que avui no compta l’Anoia.
Les infraestructures de comunicació que ens falten podrien fer-se gràcies a l’atractiu del projecte del D-hub. El nivell de renta per família de l’Anoia és el més baix de la província de Barcelona tot i estar molt a prop. Hauríem de tenir més influència i fer d’aquest un territori atractiu per invertir-hi.
Què reclamen els grups que s’oposen a nous projectes tecnològics?
Hi ha una sèrie de plataformes que defensen el ‘no pel no’ sense aportar altres solucions. La realitat a la Conca d’Òdena és que hi ha 17.500 hectàrees de massa forestal, per tant, estem envoltats d’un jardí, i també hi ha 5.500 hectàrees de terreny agrari on es recullen cinc activitats el rendiment econòmic del qual és minse.
Aquestes plataformes defensen que el territori ja té prou polígons.
Hi ha parcel·les buides, però són d’unes dimensions que no poden encabir empreses del sector logístic, doncs són massa petites i no és possible implantar-hi segons què. El mercat demana parcel·les de dimensions i característiques que no tenim i, per tant, estem perdent oportunitats.
Què demaneu als agents polítics i socials de la zona?
Decisió clara i valenta. Ha d’haver-hi un lideratge i una voluntat clara per tirar cap a on hem d’optar. Si no es fa res, el risc és molt alt perquè anem perdent velocitat i qualitat en el nivell de vida, doncs si els recursos manquen, sempre necessitarem demanar ajuda.
