On som on anem
D-Hub Òdena
En General Fecha septiembre 04, 2020
Aquests darrers dies hem assistit al debat del PDUAECO i hem vist que plataformes com Per la Conca, Unió de Pagesos i Salvem Can Titó ens diuen que no volen ser industrials. Aleshores, com i de què viurem? L’Anoia té gairebé 8.951 persones sense feina, un 16% d’atur, una dada que, comparada amb comarques properes, és la més alta. Som de les comarques amb més atur de Catalunya i amb la renda familiar més baixa de la província de Barcelona.
Analitzant aquestes dades negatives, la ciutadania tenim tot el dret a preguntar: què proposen fer aquestes plataformes que abanderen el “no” a tot? Qui, on i en què invertiran per sortir d’aquesta situació? Realment estan pensant en la ciutadania? Exigim que ens expliquin el seu pla, en què i on ha de tenir el futur laboral la ciutadania de la Conca? Una publicació com el Financial Times ha afirmat que des l’any 2016 fins al 2019, Catalunya és el territori del sud d’Europa més atractiu pels inversors. La publicació analitza més de 450 regions i ciutats europees a partir de sis criteris: potencial econòmic, capital humà, estil de vida, rendibilitat, connectivitat i clima de negocis. Per tant, si Catalunya és un territori atractiu, la Conca d’Òdena també volem que sigui un territori d’oportunitats pels inversors que creïn ocupació i oportunitats.
En aquests moments, la Conca d’Òdena té polígons industrials amb solars disponibles però que són espais petits, impensables per acollir la indústria del segle XXI que necessita extensions de terreny més grans. Aquest gran espai industrial faria arribar empreses i també ens permetria lluitar per fer realitat infraestructures con l’Eix Transversal Ferroviari que, amb una línia Igualada-Martorell, ens connectaria amb Barcelona, el Port i l’Aeroport. Un tren gran que està dibuixat i planificat. Cal atraure indústria perquè pugui ser una realitat. Hem de potenciar l’Anoia perquè ens trobem situats en un lloc estratègic, al centre de Catalunya i amb l’Eix Diagonal (C-15 i C-37) i també l’A-2.
No estem parlant d’un macropolígon, estem parlant de planificar un polígon gran adaptat a les necessitats de la indústria actual i la del futur que ens faci captar les oportunitats que suposa la reconversió digital i verda de la nostra economia a la qual la Unió Europea destinarà recursos. Un polígon que només es desenvoluparia si hi ha inversions compromeses i creació d’ocupació, en cap cas quedaria. Ras i curt: estem parlant de tenir els deures fets per captar inversions i deixar de donar voltes en un cercle estèril que fa anys que no ens porta enlloc, mentre perdem oportunitats i feina.
Som una comarca industrial ja que els estudis d’activitat econòmica per sectors així ho certifiquen. El sector industrial és el segon amb més pes a la comarca seguit a distància pel de la construcció que, després de la crisi del 2008, ha perdut pes, i, en últim lloc, trobem l’agricultura.
La logística també és un sector que està canviant radicalment en els darrers anys ja que la digitalització és una necessitat. El món logístic ha d’apostar per la formació ja que cal entendre de tecnologia i no n’hi ha prou amb portar camions d’un lloc a l’altre. Aquí entren en joc proveïdors d’empreses logísitiques i una de les que guanyen pes són les empreses de software de gestió de magatzem i d’altres d’elements mecànics de la logística. Per tant, des del Clúster Logístic de Catalunya, hi ha indicadors que ens demostren que la logística ha estat i seguirà sent la locomotora de l’economia del país. El sector logístic ha tingut un gran creixement degut també als canvis en el hàbits de compra.
Quan es diu que la logística no crea ocupació, és fals. Mercadona, amb el seu centre logístic a Abrera té 150.000 m² i genera 1.000 llocs de treball directes i 800 d’indirectes. Una altra empresa con Mango, a Lliçà de Munt, té 90.000 m² i ha invertit 232 milions d’euros per augmentar aquest centre i el 2023 preveu ampliar 190.000 m² i moure 75.000 peces hora ja que estan preparats per al mercat internacional. El grup Carreras a Masquefa, amb un magatzem de 60.000 m², genera 200 llocs de treball i necessitava més espai i ha anat al polígon els Domenys de Vilafranca del Penedès amb dos magatzems de 55.000m2 i 8.000m2. Territoris del nostre entorn es mouen, capten inversions i hi ha activitat. Aquí seguim donant voltes al cercle que comentava abans perdent un temps valuós.
Si no disposem d’espais grans que són els que tenen demanda avui en dia, l’Anoia perdrà el “tren” i aquest “tren” no el podem deixar passar ja que tal com deia, volem ser una comarca que torni a estar al capdavant i que no acabi essent una ciutat dormitori de gent que marxa cada dia a treballar a Barcelona.
RAMON FELIP I BOLBA
Empresari, emprenedor, ex-president de la UEA, president de l’APP
